PUIG I CADAFALCH

JOSEP PUIG I CADAFALCH va néixer el 17 d'octubre de 1867 i va morir el 23 de desembre de 1956. Fou un dels arquitectes Catalans més importants del modernisme. De Mataró, va estudiar arquitectura i ciències exactes a Barcelona, i quan va acabar va tornar a Mataró per fer d'arquitecte municipal tenint només 24 anys d'edat. Va romandre en aquest lloc durant 5 anys on va fer els seus primers edificis.
Posteriorment Puig va ser catedràtic de l'escola d'arquitectura de Barcelona, en les especialitats d'hidràulica i resistència dels materials. Al 1917, va assumir el càrrec de president de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on va elaborar un ambiciós pla d'ensenyança i cultura i va també impulsar les excavacions arqueològiques d'Empúries. També va fer que es construíssin noves carreteres i que es desenvolupes l'agricultura. Al 1923 va ser substituít per Alfons Sala.
Puig i Cadafalch fou deixeble de LLUIS DOMENECH i MUNTANER, i se'l considera l'últim representant del modernisme i primer del noucentisme.
Puig va mostrar molt interès per l'arquitectura dels Estats Units d'America, i va arribar a dissenyar un edifici, la casa Pinch, inspirat en la obra del arquitecte americà LOUIS Henry Sullivan.
Durant la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Paris on va donar classes d'arquitectura i història en nombroses universitats, fet que li va valdre un reconeixement internacional. Puig va rebre el títol de Doctor Honoris Causa per diferents universitats, entre elles la de Paris.
Al tornar a Espanya amb un regim polític que no li va permetre exercir com a arquitecte, nomes va poder rehabilitar i restaurar edificis i monuments històrics. Al 1942 va esser nombrat president del Institut d'estudis catalans, càrrec en el que va romandre fins a la seva mort. Va morir a Barcelona a la edat de 89 anys.

Tornar a la pàgina principal